L’actual crisi econòmica és una crisi del capitalisme. No és només una crisi financera originada pels crèdits escombraria i l’especulació. És també una crisi productiva, que comporta també una crisi energètica i ecològica derivada d’un model econòmic consumista i depredador de recursos naturals i de persones. També és una crisi alimentària derivada d’un model productiu a escala planetària que condemna grans masses de població mundial a la fam com a pa quotidià.
A Catalunya les conseqüències de la crisi del capitalisme ja fa temps que s’estan fent notar. Durant el darrer any i mig ERO’s, acomiadaments i no renovacions de contractes temporals s’han anat succeint (entre d’altres, a la Sony de Terrassa, ACC-Spain i Essa Palau de Sabadell, Ficosa de Rubí i Mollet). Com a conseqüència, l’atur ha anat augmentant mes a mes, fins a superar el mes de febrer les 597.000 persones, xifra que suposa 117.800 aturats més que fa un any i que representa més del 17% de la població activa. En alguns municipis del Vallès Occidental, com Terrassa, Rubí i Ripollet l’atur ja supera el 18%, mentre que a Badia del Vallès arriba al 23%. A més a més, els empresaris han utilitzat l’atur i la por a perdre la feina per retallar drets laborals aconseguits pels i les treballadores després d’anys de lluites: congelacions salarials, flexibilització i allargament de les jornades, incompliment dels convenis col·lectius, de les lleis de conciliació familiar i salut laboral, etc.
En aquest context, els denominats sindicats majoritaris estan negociant amb el govern i els empresaris, en l’anomenat diàleg social, noves retallades en els drets laborals dels i les treballadores. Aquestes negociacions inclouen temes tan importants com l’abaratiment de acomiadament, l’extensió de les ETT, nous contractes precaris per a joves i la subvenció pública dels pagaments dels empresaris a la Seguretat Social, enmig de declaracions sobre retallades en les prestacions. En paral·lel, el govern espanyol, gairebé d’amagat i amb el silenci dels sindicats majoritaris, va aprovar el 31 de desembre la Llei 27/2009, que introdueix ja algunes d’aquestes mesures i compromet al govern a reformar els contractes de treball dels i les joves, com fa temps reclama la patronal. Finalment, una de les altres retallades que s’han plantejat i s’estan negociant són l’endarreriment de l’edat de jubilació als 67 anys i l’allargament del període de cotització a la Seguretat Social necessari per a poder cobrar una indemnització.
El govern, a més, prioritza amb les seves polítiques el suport als empresaris, amb subvencions milionàries a bancs i grans empreses, mentre manté uns serveis públics saturats i insuficients per a cobrir les necessitats de gran part de la població, com són la sanitat, l’ensenyament o l’habitatge. Les actuals polítiques d’immigració i de “civisme”, a més, contribueixen a dividir la classe treballadora i a restar-nos poder de resposta davant les agressions que patim per part del Capital.
És hora d’acabar amb aquesta dinàmica de col·laboració entre la patronal, el govern i els sindicats majoritaris, que únicament serveix per a perpetuar el sistema capitalista i arremet directament contra les condicions de vida dels treballadors i treballadores. Des de la CGT de Catalunya i diversos moviments socials del Vallès Occidental fem les nostres propostes per a sortir del pou en que ens han abocat banquers, especuladors, multinacionals i empresaris, amb la complicitat dels governs de torn, que tracten de desviar l’atenció amb els seus vergonyosos casos de corrupció:
- Repartiment del treball, anant cap a la jornada de 35 hores, eliminant les hores extres i garantint la recuperació del poder adquisitiu perdut, amb un salari mínim de 1.200 € i una renda bàsica per a persones sense feina.
- Desenvolupament de polítiques industrials pròpies, tot preparant el control sindical de les multinacionals i avançant en tecnologies netes i ecològiques.
- Igualtat de drets per a tota la classe treballadora, derogant la llei d’estrangeria.
- Transport públic gratuït per a aturats/des, contractació directa dels aturats per part dels Ajuntaments dins dels plans del Fons Estatal d’Inversió Local i eliminació de les subcontractes en l’obra pública.
- Defensa dels serveis públics, garantint el dret a una sanitat i ensenyament de qualitat i gratuïts per a tothom.
- Eliminar els interessos dels préstecs i garantir un control públic de la Banca, aturar els desnonaments a persones que no poden pagar les hipoteques, defensant també el dret a l’okupació.
Treballadors i treballadores de Catalunya: la situació ens obliga a estar desperts. Amb la injustícia, la precarietat i l’explotació no hi pot haver pau social. Només amb la unitat, la lluita, l’autoorganització i la mobilització dels treballadors/es, que som qui generem la riquesa, podrem aconseguir una sortida de la crisi que resolgui els nostres problemes.
El dissabte 10 d’abril de 2010 a Sabadell és un dia important per a demostrar el nostre rebuig a les conseqüències d’aquesta crisi.
Només ens queda un camí, DIGNITAT I LLUITA.
Fent camí cap a la vaga general.
Itinerari de la manifestació: Sabadell >>> Barberà del Vallès >>> Badia del Vallès.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT Catalunya
DIRECTOR
